Opinió

Tal dia com avui

Josep Maria Espinàs

L’Hospitalet

Tres noies es van presentar en el Museu d’Història de la Ciutat de l’Hospitalet de Llobregat i van demanar informació sobre l’origen del nom de deu carrers. L’escola els havia encarregat aquest treball. El senyor Francesc Marcè les va atendre i, tot repassant el nomenclàtor, va dir: “Carrer de mossèn Jacint Verdaguer... suposo que aquest no caldrà que us l’expliqui.” Al capdavall una de les noies gosà dir: “Fou un bisbe, veritat?” El senyor Marcè havia anat, entre 1931 i 1933, a les Escoles Catalanes Doctor Robert, i Verdaguer, Rusiñol, Maragall, Clavé –noms d’altres carrers de l’Hospitalet– “eren més que uns coneguts, uns amics”.

La visita de les alumnes, i la seva ignorància, deixà desolat el senyor Marcè i l’impulsà a escriure un llibre que ara ha estat publicat pel Museu i patrocinat pel Banc de Bilbao, amb dibuixos de Joan A. Vallvé i Cordomí i pròleg de Francesc Candel: 25 imatges de la història de l’Hospitalet.

S’hi repassa amb amenitat què era l’antic terme de Provençana, l’escut, el nom de l’Hospitalet, els primers temps com a poble, la pagesia, l’eixample, les formes de vida, la cultura... L’Hospitalet de Llobregat, com l’Hospitalet de l’Infant i l’Hospital de Viella, expressa hospitalitat més que malaltia. Cal entendre el mot com a equivalent de refugi o d’hostal. L’Hospitalet de l’Infant, útil abans de travessar el coll de Balaguer; l’Hospital de Viella, abans de salvar al pas de l’Alta Ribargorçana a la Vall d’Aran. Duran i Sanpere diu que fins al segle XV foren molt nombrosos els pelegrins que acudien a Barcelona a visitar el sepulcre de santa Eulàlia a la catedral. Aquests grups de gent, units als simples viatgers que es movien per uns altres tipus d’afers, es trobaven que quan havien franquejat –per un gual o amb la barca– el Llobregat a hora foscant, no podien entrar a Barcelona perquè el portal de Sant Antoni, com tots els de les muralles barcelonines, ja era tancat o ho seria abans d’arribar-hi ells. I tenien la urgència de resguardar-se en llocs adequats si no volien passar la nit al temperi i a mercè de llops o bandolers. Així va néixer, doncs, el petit hospital o hostal al peu del camí que duia a Cornellà.

Avui, l’Hospitalet de Llobregat –que en quaranta anys ha multiplicat la població per sis– és la tercera ciutat dels Països Catalans, després de Barcelona i València. El modestíssim hostal s’ha convertit en l’enorme aglomeració urbana que ha estat producte i víctima de la influència barcelonina. Es veu que l’indret estava destinat a acollir gent. Quina diferència, però, entre la familiaritat d’aquelles quatre parets de l’antic hospital i l’esbotzada ciutat d’avui! Els tres-cents mil habitants necessiten avui consolidar ei seu arrelament i la seva identificació, i aquest llibre aspira a col·laborar en aquesta tasca integradora. La seva distribució és gratuïta. Ara cal que les escoles l’adoptin com a llibre de text, que en aquest cas vol dir llibre d’educació cívica i solidària.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.