L’abús té una prèvia

M’agradaria pensar que hi ha unes línies vermelles que el conjunt de la societat no tolera. L’abús n’hauria de ser una. Òbviament quan llegim o sentim aquesta paraula tothom està d’acord que no es pot permetre. El problema arriba quan s’assenyalen actituds normalitzades que poden ser abús. Comentaris com “No creus que estàs exagerant una mica?” són una resposta habitual. Els casos d’abús, ja sigui de poder, sexual, o físic, que llegim als diaris no són més que la punta de l’iceberg d’un sistema que tolera petites microagressions diàries. Varien des d’opinions breus que incomoden tota la sala fins a expressions físiques que no es demanen. Escoltar una persona que demana ajuda ens pot evitar dir en un futur “No m’ho hauria imaginat mai”.