Democràcia econòmica

Associem la paraula democràcia a llibertat i a expressió de la voluntat popular, sense distinció de classes, sobre la governabilitat del territori. Democràcia econòmica serà aquella en la qual la política econòmica és lliure i està participada al mateix temps per la població que elegeix els seus representants a les institucions que governen.

La democràcia econòmica s’expressa a través de les inversions de l’Estat i de les inversions del sector privat. Voldria fer un petit resum del que tenim en aquest planeta tan desdibuixat i ple d’ombres.

El sector públic és total en els països comunistes com és el cas de Cuba. La Xina ha acceptat la propietat privada però el control sobre aquesta és absolut i el sector públic continua sent fonamental i decisiu. Tots els estats tenen inversions en alguns sectors estratègics. A Catalunya no abunden perquè el general Franco no ens estimava gaire i les inversions que realitzà l’INI –Institut Nacional d’Indústria– es van limitar a l’Enher –Empresa Nacional Hidroeléctrica del Ribagorzana– i per motius d’exigència immediata, en moments en què les restriccions elèctriques afectaven la producció industrial catalana.

Després tenim el sector pri- vat, fonamental per exemple als Estats Units i, en general, a totes les democràcies tradicionals, començant per les europees. Totes tenen sector públic, però està concentrat en sectors d’alt valor estratègic.

En els darrers anys s’està produint un fenomen que pot afectar i desvirtuar la democràcia econòmica. Les grans empreses s’han fet cada vegada més grans. Utilitzen el sistema d’absorció d’empreses del mateix sector però més petites. A Catalunya en som molt conscients, si tenim en compte l’entrada de capital estranger que molt sovint ho fa per la compra d’empreses catalanes. El resultat d’aquesta política de grans empreses provoca sovint una situació d’oligopoli, en el qual unes quantes dominen el mercat mundial. En aquest moment, ens trobem amb unes quantes dotzenes d’empreses de diferents sectors que es troben als principals països del món i tenen contactes freqüents entre elles. La competència és relativa, ja que els acords són precisament per evitar una competència que perjudicaria els beneficis de totes elles. No cal dir que aquesta situació perjudica el que en dèiem democràcia econòmica. Quan comprem un producte al mercat o les empreses que fabriquen elements secundaris o imprescindibles per a les grans empreses, ens trobem que el preu d’aquests productes està en bona part convingut per les grans empreses.

La democràcia econòmica és tan important com la democràcia política. De fet, en forma part, teòricament però no a la pràctica. La relació de la població amb les grans empreses privades no es regeix per una votació, ni de bon tros. Aquelles fan i desfan al seu gust, pendents només del govern on està situada la seva seu central. La democràcia desapareix i la població es troba controlada per les grans marques i grans empreses que dominen el mercat. Els economistes i tècnics no diuen res, ja que en bona part depenen de les grans empreses. Només a les universitats podem trobar independents que expressin el seu parer. No obstant això, no veig cap iniciativa en el sentit d’experimentar un temor en relació amb unes actuacions i alguna situació que malbaraten la democràcia econòmica.