El voraviu
La fruita de terra
Aprofitar-la era norma, com era norma deixar el plat net com una patena
Anéssim a la vessana (com en diem del camp que tenim als vinyers) o anéssim a la vinya (com en diem del camp que tenim al pla), mai n’havíem marxat (si era el temps) sense collir la fruita del terra. Dolça o seca. Figues, peres, pomes, préssecs, prunes, codonys, ametlles, nous o avellanes. Era una de les dues normes bàsiques de la vida segons l’àvia Neus. Quan t’asseus a taula, no t’aixeques si no deixes el plat ben net (i hi passes pa per deixar-lo com una patena). Al camp i a l’hort la primera feina és collir la fruita caiguda a terra. Proveu-ho ara, de passar pa al plat en un lloc públic. Feu-ho les vegades que sigui necessari i us vingui de gust, sigui amb l’amanida o sigui amb la vedella amb bolets. Jo ho faig fins i tot amb els macarrons i la pasta. Sigui a la bolonyesa, la carbonara, el pesto o amb beixamel. Sempre hi ha algú que dissimulant més o menys em mira estrany i ho troba friqui, que diuen ara. Allò que per a l’àvia Neus era sagrat, durant anys s’ha trobat extravagant i excessivament obsessiu. Coses dels nou-rics! Sembla que començarem a corregir-ho. Llegeixo a Vilaweb una entrevista amb l’enginyera Gabriele Kubiliute, que ha liderat el projecte Ramonet al centre Aina, al parc tecnològic de Paterna (Horta Nord), especialitzat en R+D+I que treballa, principalment, en el desenvolupament sostenible. Ramonet és un robot recol·lector que recull la fruita que cau a terra per evitar que es desaprofiti. Ara anem bé!
