El sínode que ha passat de puntetes...

O, com escriu la senyora Mireia Rourera en l’article de dilluns (30/10/2021) “no ha pres cap decisió contundent al treball previ de les diòcesis i fidels de tot el món per canviar la cara de l’Església i adaptar-la al segle XXI”. Treball previ que, en termes teològics cristians seria com haver demanat a l’Esperit Sant que acceptés la invitació hegeliana de convertir-se en aquell Volksgeist (Esperit del Poble) regit per la trilogia “tesi-antítesi-síntesi” tan venerada per la Aufklärung (Il·lustració) alemanya, i sobretot per la seva branca materialista. Perquè si l’Església ha de ser adaptable a qualsevol dels segles de la història humana i anar “canviant la cara”, aleshores el manament de Jesús als apòstols “Aneu per tot el món i ensenyeu-hi tot el que jo us he ensenyat?” s’hauria de substituir per “Aneu per tot el món i apreneu-hi tot el que el món us ensenyarà”. Ho sento, benvolguda senyora Rourera, però la idea que jo tinc sobre l’Església catòlica i apostòlica no coincideix ni de bon tros amb això que vostè sembla reivindicar, si no m’equivoco.