La cultura de la pau

El conflicte entre palestins i israelians que va tornar a esclatar aquest passat mes d’octubre ens ha colpit novament en conèixer la massacre de milers de civils a ambdues bandes.

Les imatges ofertes per les televisions de persones indefenses ensangonades o corrent sota els bombardejos ens trasbalsen profundament i, especialment, quan veiem infants ferits, aterrits o coberts de cendra a coll d’algun adult. Als mitjans s’han comunicat xifres esgarrifoses com ara que, en poques setmanes, a la Franja de Gaza han mort 3.500 infants i uns mil s’han donat per desapareguts o sepultats sota la runa.

D’aquí a pocs dies, el 20 de novembre, se celebrarà el Dia Mundial de la Infància i és un bon moment per visibilitzar el seu dolor i reivindicar els seus drets. Un dia per recordar el sofriment a què són abocats tants infants al món. Els rostres de patiment es repeteixen dècada a dècada: nens famèlics, nens ferits, nens víctimes d’abusos, nens refugiats, nens orfes, nens soldat... El crit d’aquests nens profundament danyats i ferits demana una resposta que ha de ser la protecció dels seus drets. I qui, si no els adults, els l’ha de poder garantir?

És molt difícil parlar de pau i desitjar un futur millor sense aturar el que suposa, any rere any, que neixin infants immersos en la violència i la mort; perquè sens dubte les humiliacions i el record de les massacres persistiran de generació en generació. Si aspirem que es desenvolupi la cultura de la pau, preservar els infants de l’horror de la guerra és una de les tasques més urgents. Tancar tota aquesta immensa ferida que han patit i pateixen milions d’infants hauria de ser la nostra motivació per actuar a favor de la pau.

La Declaració Universal dels Drets dels Infants (1959) ens recorda en alguns dels seus articles que tenen dret a no ser discriminats per la seva nacionalitat, a rebre educació, a tenir accés als serveis mèdics, al descans, al lleure, al joc i també a poder créixer amb estimació en un entorn familiar. En la infància és quan s’assenten els fonaments del que serà l’univers intern de la persona. Les experiències traumàtiques tenen un impacte emocional enorme quan la persona és adulta, per això és tan important protegir els infants si es vol construir la pau.

La pau té vigor i s’orienta quan hi ha un respecte escrupolós per l’ésser humà i pel reconeixement de l’alteritat. Assumir la responsabilitat que tenim amb els nens és fer-nos solidaris amb el seu dolor, significa estar connectats a les seves necessitats i comprendre que ells han de ser la nostra prioritat. La consciència planetària per fer de la Terra un lloc més habitable va més enllà de les actuacions que puguin emprendre les administracions governamentals, ens afecta a tots. Hi podem contribuir destapant la tendència creixent de les societats cap a la injustícia i la indiferència, que penetren en tots el àmbits per aconseguir els propis interessos, menystenint els dels altres.

Les persones que han liderat processos de pau, reconciliació o d’alliberament nacional com Martin Luther King, Tawakkul Karman, Leymah Gbowee o Mahatma Gandhi han estat testimonis exemplars pel que fa a la seva trajectòria vital davant de l’odi i la violència. Podem aprendre d’ells que afrontar un conflicte i desarmar la violència no implica només conèixer les causes, dominar unes determinades tècniques o estratègies i encarar-ho amb actitud positiva. Suposa molt més.

Aquests homes i dones han fet del seu compromís radical amb la veritat l’eix de la seva biografia; la seva vida no ha anat separada dels seus pensaments, de les seves reflexions, ni dels seus actes. Han defensat que la veritat, com la justícia, està íntimament lligada a la pau. Treballar per aturar els conflictes i promoure la cultura de la pau representa, per tant, haver entrat en un canvi interior. Aquesta transformació confereix la fortalesa per afrontar els esdeveniments fins a les últimes conseqüències.

Treballar per la cultura de la pau passa per defensar la fragilitat de la infància, quan la vida és més tendra i vulnerable. Esperem que entre tots salvaguardem la infància perquè en ella hi ha el potencial per canviar el futur. Tant de bo l’Unicef i la resta de les agències arribin a tenir un paper més decisiu en els diversos escenaris. Confiem que sigui capaç d’aconseguir un alto el foc que serveixi no com a resposta transitòria, sinó com un inici per trobar solucions específiques més profundes, a llarg termini, a fi de poder avançar cap a un projecte de pau.