El voraviu
Ara no es pot investir
S’ha d’anar a eleccions i si ho necessiten i s’han escarquillat, en parlem després
Ni es donen ni es poden donar d’aquí a final de mes les condicions objectives mínimes necessàries per investir. Ha fet massa trampes. Fot molt pels ciutadans, companys i amics que podien veure alleugerit el patiment (o no) per l’amnistia que tant han cobejat. Els temps en política són el que són, i manen. Anem atrapats pel temps, que és el gran joc de màgia de Sánchez de sempre, i no hem d’anar-hi. Només ens poden donar (de veritat) collonades. Tot allò que realment és transcendent són promeses que no compliran mai perquè quan ja hagin cobrat se’n desdiran. I si no, algú passarà el ribot. I si no, algú ho enviarà als tribunals. El temps l’han perdut ells i l’han perdut perquè han volgut. Hi porten cinc anys. Des de la moció de censura, el juny del 2018. Ara que es fotin. Prou orgues i prou mentides. Des que va convocar eleccions fins al 14 de gener hauran passat 7 mesos. Hem tirat amb un govern provisional i compartit amb la presidència de la UE. No passa res. Menys rotllo. La provisionalitat, quan interessa, és poc problema. Que vegem el català a Europa. Que vegem quina llei d’amnistia aproven. Que vegem quines Rodalies traspassen. Que vegem qui és el mediador. Que vegem calendaris de les negociacions. Que vegem concrecions del finançament. Que s’escarquillin! Que convoquin i aprofitin el temps per si torna a ser el cas que ho necessiten! Ara no hi ha temps per investir amb garanties! Ara no es pot investir!
