Representen el 0,06%. Per això els hem d’oblidar?

En Francesc és un bon home que vivia en un prosaic i corrent apartament a prop del barri de Sant Narcís. D’ençà que va acabar els estudis, va estar treballant de lampista en una petita empresa. Adelerat pel seu ofici, era un home pletòricament feliç. Sirgava del que li agradava, cosa que li conferia benestar personal i estabilitat econòmica, a ell i a la seva família. Un dia, tot d’una, l’empresa on en Francesc prestava els seus serveis va tancar. L’humil home va tractar de buscar altres possibilitats laborals, però sense èxit. D’un dia per l’altre, els deutes van sobrepassar les seves possibilitats i les discussions a casa van fracturar la família. Ara, en Francesc ha perdut la feina, l’amor, la llar, la seva equànime vida. Ho ha perdut tot. Fins i tot a ell mateix. Està sol. Aquesta història és fictícia, però la situació és la de 28.552 persones d’arreu de l’Estat espanyol. D’aquestes 28.552 persones, més d’11.000 fa més de tres anys que estan en la mateixa situació, una situació que s’aguditza: segons el BOE, en els últims deu anys el sensellarisme ha pujat un 24,5%. Per aquest motiu redacto aquest crit a la solidaritat. Avui s’hi troba en Francesc, però demà t’hi podries trobar tu.