Suspendre la negociació

L’acord PSOE-Junts és a l’UCI, malgrat que es vagi repetint que és a tocar. Cal dir que aquesta confusió informativa també surt des de les files de Junts. Recordem que fa poques setmanes el president Puigdemont proposava un “compromís històric”, i com a pas previ a aquesta negociació política reclamava aprovar una llei d’amnistia que aturés la repressió política, i que es reconegués Catalunya com a nació. Paral·lelament, exigia l’ús del català al Congrés i al Parlament Europeu. De manera més o menys tàcita, tots els actors favorables a la investidura del cap del PSOE assumien el plantejament de Puigdemont. Els socialistes també semblava que l’assumien perfectament i, atesa la complexitat de tots els fronts amb què havien de pactar, subratllaven que no hi hauria cap pacte fins que es pactés tot. Però abans-d’ahir tot es va fer miques quan Bolaños i Junqueras van anunciar un pacte d’investidura que, a més de col·lidir amb alguna de les propostes del “compromís històric”, alhora se n’apropiava alguna part i tergiversava així la proposta original, cosa que inevitablement és lògic que s’hagi rebut com un acte de boicot a la proposta de Puigdemont. Sorprèn el seu silenci. Sorprèn que ni tan sols vulgui aclarir què ha passat amb el “compromís històric” mentre alguns dels seus companys de l’exili van repetint que el pacte és a tocar. Quin pacte? El de l’amnistia? El del compromís històric? De moment, vistos els documents aprovats entre el PSOE i ERC, hem de constatar que tot plegat és una aixecada de camisa descomunal.