La soledat, un problema
La soledat és una de les problemàtiques importants del segle XXI amb efectes contraris al benestar emocional. Els més afectats són els col·lectius vulnerables, els que han patit un trauma familiar per la pèrdua d’un ésser estimat, els que perden la feina i aquelles persones que tenen dèficits en les relacions socials que elaboren la idea de la soledat des de la incompetència social, la desgràcia o la fatalitat. Mai no hi ha hagut tanta gent sola com a conseqüència de l’augment en l’expectativa de vida i l’envelliment de la població. Segons dades de l’Idescat, en el 2020 la meitat de les persones de més de 65 anys viuen soles i d’aquestes les dones doblen en nombre els homes. La soledat pot ser transitòria, temporal o buscada, però també una conseqüència desafortunada del que s’anomena llei de vida. El grau d’acceptació dependrà dels valors de la persona, de les habilitats personals, de l’orientació sexual o de la identitat de gènere. Hi ha qui vol estar sol perquè necessita estones de soledat i les aprofita positivament, mentre que d’altres no la toleren i la pateixen. Hi ha moments en què es fa necessari estar sol, per pensar, per relaxar-se o per aïllar-se de l’entorn que ens envolta. Pot ser també una oportunitat per escoltar el nostre interior i per trobar-se amb un mateix. La soledat és un sentiment, una vivència i un estat, agradable per a alguns i desagradable per a altres, volguda o no, però sempre percebuda de forma singular i única, i ens posa a prova en la capacitat d’adaptació. Però hi ha soledats inherents a la manera de ser o per circumstàncies conjunturals, com va ser la pandèmia. L’escriptor necessita moments de soledat per inspirar-se i per donar temps a l’execució de l’obra talment com faria un pintor en el seu taller. La soledat del polític és un pèl contradictòria entre envoltar-se d’aquells que l’adulen i els moments de solitud per prendre decisions importants. Altres com la del malalt vers la malaltia, la del solitari que fuig de les relacions humanes, la del paranoic que la viu com a conspiració i la de l’introvertit que no genera suficients vincles amb els altres en són alguns exemples. Els estudis conclouen que la soledat causa alteracions dels estats d’ànim, de problemes de salut i de reducció de l’expectativa de vida. No acceptar-la farà que calgui, molt probablement, l’ajut d’un professional de la psicologia.
