Un acte de contracció i de reparació com a solució?

Hom arriba a la conclusió que l’aparició constant, avui mateix en aquest diari, d’articles, films, etc. sobre l’Holocaust no ajuda a la solució del drama. Aquesta mala consciència per la criminalitat d’un sistema de fa més de 80 anys sobre totes les nostres espatlles. No n’hi ha prou que condemnem aquella tragèdia de la mort bàrbara de milions de jueus, sinó que n’hem d’acceptar les conseqüències: l’actitud del govern d’Israel. Si t’oposes al que fan, et titllen d’antisemita. Per què haig d’acceptar la mort indiscriminada de més de 8.000 persones? I quina part de culpa en tenen els palestins? La tragèdia de la memòria de l’Holocaust s’hauria de tancar en un gran acte de reconeixement a una barbàrie comesa. Un acte de contracció i de reparació al mal fet. I punt. Com es va fer a Sud-àfrica. Aquí, arribat a aquest punt, Israel generaria més simpaties de les que té ara. Altrament, seguint com anem ara, no s’adona Israel que força gent del carrer no pot entendre aquesta desproporció? No veu que qui potser està alimentant la serp és la seva actitud? Un assumpte complex? El que no és complex és observar els mapes de Palestina des de 1947. I, pel que revelava el New York Times, en el nou pressupost del govern israelià hi ha una partida per continuar l’ocupació a Cisjordània. Acabem amb el que va dir el secretari general de l’ONU: “Els palestins fa més de 50 anys que viuen empresonats.” I Israel no va acceptar aquest punt de vista tan objectiu, tan fàcil de comprovar... mirant els mapes.