‘Trumpez’ cap a Ferraz

Les claus, la culpa o la definició del que està succeint, i potser del que pugui succeir, les va donar la setmana passada José María Aznar, quan va fer una crida a mobilitzar-se en qualsevol front i àmbit contra l’amnistia. En aquest context s’expliquen les manifestacions davant de seus socialistes, els incidents violents, el qüestionament de l’autoritat policial o fins i tot les investigacions per terrorisme contra líders de l’1-O pels talls de carreteres posteriors a la sentència. Però també la reforma del reglament del Senat que es veurà avui o les crides d’Abascal als agents de policia a desoir les ordres policials. No consta que, de moment, s’investigui per terrorisme Esperanza Aguirre per instar la gernació a tallar el carrer Ferraz fa uns dies. Ni tampoc que les protestes sostingudes de la dreta, o les dels diumenges, siguin considerades sedició, que no tinc cap dubte que així es qualificarien segons quin altre col·lectiu les dugués a terme. Cadascú des del seu front, judicial, polític o al carrer, contra un acord i una llei ni registrada encara al Congrés dels Diputats. Com un “crit d’atenció” argumenten els jutges conservadors del CGPJ quan defensen la seva inèdita posició preventiva. Quin serà el següent pas de l’onada contra l’amnistia, serà l’ocupació a l’espanyola del Congrés dels Diputats, al més pur estil Trump amb el Capitoli (amb o sense tricorni com Tejero) o la il·legalització de la mesa i presidència del Congrés si tramiten la proposició de llei? El mateix Suprem va descartar ahir suspendre una tramitació legislativa que ni ha començat, com li reclamava una entitat conservadora. I, tal com van les negociacions del PSOE amb Junts, potser no s’arribarà mai a tramitar. La qüestió és mantenir el poder a l’Estat encara que no es tingui majoria. Veient l’abast de les maniobres, com la de l’Audiencia Nacional de vincular el Tsunami amb terrorisme i adjuntar-hi Puigdemont i Rovira, no estranya que les converses intentin travar que no s’instrumentalitzi qualsevol llei en contra dels qui la promouen, perquè no en fan altra cosa.