Sobre la immigració

La immigració té motius econòmics o polítics. Els primers són els més importants, mentre que els segons són conseqüència dels règims dictatorials que empaiten els seus detractors. La immigració econòmica té molts anys i ha estat general a tot el món. Els irlandesos van anar als Estats Units quan se’ls va acabar la collita de patates, que era un element essencial per a la seva alimentació. Els catalans van anar a Amèrica al segle XIX per millorar la seva situació econòmica. Posteriorment, els habitants de les colònies europees van anar cap als estats que els havien colonitzat. Recordem que el primer ministre britànic actual és descendent dels indis colonitzats, mentre que l’actual president dels Estats Units té arrels irlandeses i l’expresident Obama tenia ascendents africans.

A l’Estat espanyol, les dictadures van obrir les seves portes catalanes a la immigració murciana, andalusa o extremenya. Aquesta immigració va tenir de tot: gent sense cultura, gent treballadora, i persones extraordinàries com Paco Candel. Aquesta immigració ha estat integrada en la seva majoria.

Ara tenim la immigració procedent dels països subsaharians i, especialment, llatinoamericans. Aquests darrers tenen l’avantatge de la llengua, que els permet posar-se a treballar sense necessitat d’aprendre el català en el cas que vinguin al nostre país. La immigració és un fenomen general i al qual ens hem d’acostumar, com és el cas de la població africana als Estats Units o a la mateixa Europa. Hi ha dos jugadors del Futbol Club Barcelona de raça africana nascuts a l’Hospitalet i a Mataró. La migració es mantindrà mentre hi hagi països pobres i altres que són més rics. De fet, ens hem d’acostumar a veure que el futur ens presenta una barreja de races i colors de la pell. Potser trigarà uns quants anys, però veig venir que el món estarà format per una població mestissa, que no vol pas dir amb menys cultura que l’anterior. Tothom té capacitat per afegir-se a la tecnologia dels països avançats. Recordem, però, allò que deien que “no hem de donar peix als països pobres, sinó ensenyar-los a pescar”. En aquesta línia cal tenir en compte que els països avançats només reduiran la immigració descontrolada que tenim ara quan es decideixin a invertir en els països africans i de l’Amèrica Llatina. Els russos i els xinesos fan un esforç en aquest sentit, però no crec que vagin molt enllà.

Els immigrants conserven les seves tradicions. Recordo la manifestació per la 5a avinguda de Nova York el dia de Sant Patrici. O els guetos que formen les comunitats xineses o musulmanes en alguns països europeus o nord-americans.

Els immigrants no ho tenen fàcil a l’hora d’integrar-se al país d’acollida, i els països que els reben tampoc. La immigració consisteix a barrejar cultures ben diferents i això pot suposar enfrontar cultures.

És un fenomen que no es pot aturar, però es pot regular i controlar. Els països que reben els immigrants han de fer un esforç d’integració molt més intens del que es fa en l’actualitat. Un immigrant és una persona com nosaltres, amb les mateixes i virtuts i els mateixos defectes, però que ha nascut en països no desenvolupats i abandonats per part dels països més rics, que obliden que la primera feina que tenim és ajudar-los a desenvolupar-se sense que perdin la seva cultura. I preveient que tard o d’hora vindran a casa nostra i es crearà el mestissatge de què parlava abans i que nosaltres no veurem, però sí els nostres nets.