De reüll
Tafaneria app
Des que faig de mestra que miro d’entendre el llenguatge de l’alumnat, el que canten, el que miren i amb què perden el temps, i realment he d’admetre que el món dels reels i tiktoks, aquella espècie de vídeos curts, és realment addictiu. Un s’hi enganxa fàcilment i si no es té filtre, control, ni límit, el temps no passa, vola! Qui vol repassar o fer deures si té tot un món per descobrir? Al qui li agrada la cuina, en pot veure milers, d’aquests vídeos, des de receptes saludables o d’autèntics professionals però també de plats més estrambòtics que mengívols però ben gratinats o tota l’americanada que alimenta els fills amb estics de formatge, salsitxes d’aparença dubtosa i raïm sense llavors. Com que no em maquillo, no n’he mirat gaires, dels d’aquesta mena, però veig que s’hi fa autèntica enginyeria amb les celles i amb les ungles, i hi ha gent que fa vídeos posant-s’hi cremes o ensenya què es fa als cabells. Crec que n’hi ha d’esports i de gent musculada que fa exercicis de força i també de persones que netegen estores o endrecen armaris. L’algoritme, que em fa teresina de mena, em cola tot de vídeos de noies asiàtiques que freguen amb esprais i tirassos d’un sol ús i renten peücs o mitjons en rentadores tan petites que semblen de joguina. És la tafaneria dels temps que corren.