Progressista, en diuen

A resar al polígon industrial. Així ho ha pactat l’Ajuntament de Lleida, governat pel PSC, amb la principal comunitat musulmana de la ciutat, l’associació Ibn Hazm, que reuneix centenars de fidels en les oracions dels divendres i que es va quedar sense oratori propi ja fa una dècada, quan el va fer tancar l’Ajuntament després de queixes dels veïns de la zona que no volien la mesquita.

No caldria recordar-ho, però normalment als polígons industrials s’hi fan activitats industrials: s’hi posen fàbriques, tallers, naus logístiques i coses d’aquest estil. També s’hi han posat, de vegades, les grans discoteques, susceptibles de molestar el veïns en hores nocturnes. El que no s’hi sol posar mai són centres de culte. En el nostre país, les esglésies catòliques s’han situat sempre en una posició central de la trama urbana. A ningú se li acudiria que poden ser molestes quan s’hi fan casaments o enterraments de gran concurrència. Només des d’una posició de rebuig als catòlics se’ls demanaria la seva expulsió cap als polígons industrials.

El PSC ha estat un partit que en matèria urbanística acostumava a tenir les idees clares. A la regió metropolitana, durant els vuitanta i noranta van liderar les polítiques urbanes consistents a integrar trames complexes i fer conviure els centres, catalanoparlants i de major nivell de renda, amb perifèries castellanoparlants i de menor renda. Van haver de fer pedagogia i vèncer moltes resistències, però van fer un bé al país. El que han fet ara a Lleida és just el contrari: fer cas sempre als veïns que no volen mesquites o albergs d’estrangers dins de la trama urbana, en lloc de fer-hi pedagogia i cohesionar la ciutat. Enviar els musulmans al polígon a resar dona als veïns un missatge perillós: rebutjar el diferent i no voler-hi conviure és legítim i acceptat per l’administració. Progressista, en diuen.