Frau amb els aparcaments de discapacitats

Arribo 10 minuts abans de l’hora en què haig de recollir la meva filla, així que em veig obligada a estacionar el cotxe. Visualitzo un lloc buit just al punt on ens hem citat i m’adono que és una plaça reservada a una persona amb discapacitat. Com que no veig cap altre forat, el planto allà pensant que no sortiré del vehicle i que, si arriba el conductor a qui pertany aquell espai, trigaré 10 segons a cedir-li el seu lloc. No han passat més de dos o tres minuts que un cotxe em fa llums i fa sonar el clàxon. Demano disculpes, arrenco el motor i desconec per quin motiu però m’agafa per mirar la matrícula. Alguna cosa no em quadra. Efectivament, algú molt murri volia ocupar una plaça que no li pertany. M’hi acosto i observo dues noies joves, ben mudades i maquillades. Miren d’explicar-me que la plaça és del seu tiet, que està malalt i que venen a cuidar-lo. Suposo que el volien animar amb les dues ampolles d’alcohol que duien a la mà. En aquell moment va aparèixer la meva filla i vaig marxar, no sense abans renyar-les per l’ús fraudulent que feien de la plaça. Un altre cas sospitós: davant de la casa dels meus pares hi ha una plaça per a persones discapacitades que mai he vist ocupada. Ni jo, ni els veïns que hi passen per davant cada dia. També sé de gent que sol·licita la plaça a benefici de l’avi o l’àvia i després no els treuen de casa ni a canvi de diners. O de places que no s’ocupen mai perquè la persona que en feia ús va traspassar fa molts mesos. Que sí, que paraula que em sembla fantàstic que les persones amb mobilitat reduïda puguin estacionar davant de casa seva, però tinc la impressió, i cada cop més, que el frau amb aquesta qüestió s’ha anat disparant i que ningú no fa res per detectar i castigar els infractors.