A favor dels mestres que es mullen

Una treballadora del Departament d’Educació m’explicava que molts mestres tenien tanta por a ser assenyalats pel que ensenyaven o deien, que fins havia topat amb el cas d’una professora que havia evitat interpel·lar un alumne mentre feia apologia del franquisme. Puc arribar a empatitzar amb els temors d’aquella mestra, tenint en compte que té companys de professió que han estat denunciats al jutjat perquè algú considerava que amb el seu discurs adoctrinaven l’alumnat, com també admeto que és fàcil opinar quan no ets tu qui està al centre de la diana. Però sí que vull defensar, basant-me en l’experiència personal i no en allò que altres expliquen, que la canalla incorpora valors més justos, i millora en la comprensió del món que l’envolta, quan passa per les mans de mestres que es neguen a instal·lar-se en una zona de confort i van més enllà del que és obligat a cada assignatura. Si en el dia d’avui recordo alguns professors de la meva etapa a l’institut, són sens dubte els que trencaven la cuirassa de la por al què diran. Per això, ara que hi ha qui s’entesta a assenyalar docents que es refereixen dins de l’aula al genocidi que pateix el poble palestí, o aquells que alerten dels perills del feixisme, o els que parlen clar de la infàmia del patriarcat, vull aprofitar aquestes ratlles per fer un al·legat a favor dels mestres que es mullen fins dalt tot i saber que sempre hi haurà algú que els acusi de voler imposar el seu pensament. Que no tinguin cap dubte que seran els que deixaran més empremta en l’alumnat i els que contribuiran a fer un món una mica més solidari. Que som molts els pares i les mares que volem confiar els nostres fills a una escola, amb tots els ets i uts, i no a una gestoria on no se’ls ensenyi a pensar quin costat trien.