El que ens espera

Veurem avui, probablement, una de les sessions d’investidura més incendiàries que s’hagin vist mai al Congrés dels Diputats. Almenys en les darreres dècades, exceptuant, és clar, la de Calvo-Sotelo (Leopoldo), la que va acabar a trets el 23-F. Expectació màxima avui i sobretot demà, dia de la votació, tant pel que pugui passar a dintre –està del tot descartat el transfuguisme a les files del PSOE?– com a fora, on l’extrema dreta escalfa el carrer alimentant l’espectre d’un assalt trumpista a les Corts. En tot cas, caldrà estar atents perquè ves a saber quines sorpreses d’última hora podem trobar. Més previsible, en canvi, és el guió que se seguirà un cop s’engegui –si s’engega– la legislatura. Tindrem una oposició lliurant una guerra sense treva contra el govern “il·legítim” de Sánchez fent ús de tots els instruments de poder al seu abast. De fet, ja fa dies que mou totes les palanques per torpedinar la investidura, inclosa la pressió a les instàncies europees perquè es pronunciïn contra l’amnistia. Sembla que per al PP la situació política a l’Estat ha deixat de ser un “afer intern”. Tot això és el que ens espera a partir de demà i, també, el dubte de com hi respondran el govern i la nova majoria, i si els independentistes persistiran en la desunió. La seva.