Opinió

A la tres

El jovent hi toca molt

“Quan pensem que el jovent està sotmès a un estrès permanent davant l’allau informativa actual i que els desconnecta del món real, crec que ens equivoquem de ple

Típica escena domèstica. Discussió entre pares i fills per les hores i hores que els segons dediquen als diferents aparells electrònics, començant per l’omnipresent mòbil i acabant per la pantalla de l’ordinador connectada de forma permanent. Pels primers és temps mal invertit en oci i entreteniment que no porta enlloc. Pels segons, la manera més eficient i ràpida d’estar al cas de tot el que està passant, ja no només al seu voltant, sinó d’arreu d’un món que evoluciona minut a minut. Conec el cas de primera mà i durant molt de temps vaig abanderar la crítica contra la informació que apareixia a internet i que considerava el camp més ben abonat per a les fake news, la distorsió de la realitat i la captació d’adeptes sense capacitat de crítica. Afortunadament, amb els anys he anat reconduint aquest concepte tan devastador i l’he acabat ubicant en el lloc que li pertoca gràcies als més joves de la família. Als meus fills. D’ells he après que estar al cas de tot allò què ofereix la xarxa no implica necessàriament estar-hi d’acord. Que saber destriar el gra de la palla i aplicar el sentit comú també depèn de practicar a diari per reconèixer més ràpidament les mentides i que per crear-se una opinió és necessari escoltar-ne moltes altres, especialment aquelles que mai compartiríem. Quan pensem que el jovent està sotmès a un estrès permanent davant l’allau informativa actual i que els desconnecta del món real, ens equivoquem de ple. Em remeto a l’experiència viscuda i, fins i tot, a les lliçons que he rebut d’algú a qui fa quatre dies netejava els mocs. El jovent, o la majoria de jovent, té una opinió feta sobre allò que és important. I quan cal és perfectament capaç de manifestar-la, d’afrontar un debat amb profunditat o, fins i tot, d’acceptar l’errada o l’equivocació que li permetran refer-la. Una actitud que no sempre trobo en la gent de la meva edat, massa acostumada a creure que ho té tot après de la vida i que és massa tard per replantejar-se res. Jo, a dia d’avui, confesso que m’ho replantejo tot. O gairebé tot.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia