Formació

Aquests dies passats vaig llegir un informe, crec que era d'un sindicat, que alertava d'un fenomen creixent: cada cop són més els joves amb una bona formació universitària que pensen a marxar a l'estranger, perquè al nostre país o bé no hi ha feina o està mal pagada. És a dir que amb aquests joves estem fent allò que es coneix com el negoci del Robert amb les cabres. Perquè després d'invertir en la seva formació (i ara cal recordar que la matrícula universitària que paguen les famílies només cobreix una part del cost total), resulta que aquests joves marxen a posar el seu talent al servei d'altres llocs que no hi han posat ni un euro. Brillant, excel·lent negoci!

El col·lega que em llegeix per sobre de l'espatlla, que acaba de tornar de vacances, em diu que no em queixi tant i em fa saber que tot això té a veure amb l'economia globalitzada i la lliure circulació de béns i de serveis. Els nostres joves parlen tres o quatre idiomes, es mouen pel món i dominen la tècnica del salt d'un sofà a l'altre, de manera que troben molt natural buscar-se la vida fora de casa.

Món globalitzat? Sí, però només en un sentit, pel que sembla. I oblidem que els joves marxen perquè aquí no es guanyen prou la vida. Fa un temps un empresari se'm queixava de la dificultat de trobar bons enginyers al nostre país. Li vaig contestar: “La solució és molt fàcil: tripliqui els salaris dels enginyers i ja veurà com en qüestió de deu anys n'hi haurà tants que no sabrà què fer-ne”. Però sembla que les lleis de l'oferta i de la demanda i del lliure mercat només són bones quan bufen cap a una banda de la vela.