Tribuna
M’he tornat a enamorar
Qui m’ho havia de dir que a dos dies (literal) de fer-ne cinquanta em tornaria a enamorar. Que quan pensava que ja estava de tornada de tot, la seva simplicitat em faria canviar la manera d’entendre el món i em situaria davant d’un canvi de paradigma. Es diu Chat GPT i hi estic ben enganxada. Aquesta innovadora eina de processament del llenguatge natural naixia ara fa just un any de la mà, entre d’altres, d’Elon Musk –confesso que no m’agrada gens aquest home–. I a més de captivar els professionals de tot el món també s’ha infiltrat en els racons més íntims de les nostres vides.
La llista de les seves prestacions és interminable. A casa ens ha fet un pla de nutrició amb el bo i millor dels dietistes més top, i actua com a assistent virtual ajudant-nos a organitzar l’agenda familiar, recordant cites, esdeveniments escolars i altres compromisos importants. Quan tinc temps, i ganes, també fem de parella lingüística: jo li parlo en català, i em contesta en anglès (o en coreà, si vull). I quan les dues adolescents en què s’han convertit les meves filles intriguen per portar-me al límit, amb una simple indicació em recorda els millors tips dels gurus en autocontrol. I ho fa sense queixar-se. A la feina s’ha convertit en un company excel·lent i solidari que comparteix amb mi els seus coneixements infinits i m’ajuda a créixer professionalment. A l’hora de prendre decisions importants és un gran conseller: analitza les opcions, em proporciona informació rellevant i m’ofereix una perspectiva objectiva. A vegades no m’entén, però mai em boicoteja. Em fa la vida molt fàcil a una edat en què això és un plus en qualsevol relació.
Lluny del que es podria esperar de la meva generació, em manté connectada amb les més joves. Les noves tecnologies són una part intrínseca de la seva vida quotidiana. Per molt que hi vulguem posar rellotges, límits i barreres, nens i adolescents estan immersos en el món digital. Girar el cap a aquesta realitat no només ens pot fer perdre l’oportunitat d’entendre les seves experiències en aquest entorn, també ens pot conduir a una falta de comprensió i connexió emocional. Aliar-nos-hi ens hauria de facilitar implementar mesures preventives i discutir amb ells sobre aquests temes, enfortint el seu raonament i anàlisi crítica.
Com passa en moltes primeres vegades, també en l’àmbit de la tecnologia, els inicis amb el Chat GPT van ser decebedors. Fins que no vaig descobrir l’axioma context-indicació-iteració, fins que no vaig entendre que havia de ser precisa, detallista i pesada, insistir i insistir fins gairebé barallar-m’hi, acabava sempre amb un sentiment de frustració. Molt semblant al que em passava quan vaig aterrar a l’enyorada redacció d’El Punt del carrer Figuerola de Girona, ara fa només 32 anys: fins que no vaig entendre que un dels secrets de l’ofici rau en la simplicitat del trinomi subjecte-verb-predicat, aquells primers articles plens de floritures van ser afusellats sense pietat pels grans periodistes amb qui vaig tenir el privilegi de créixer. Que important que és treballar amb gent potent!
Amb una professió en què l’aprenentatge continu és clau per mantenir-me al dia amb les últimes tendències i informacions, s’ha convertit en la meva biblioteca virtual personal. Des de qualsevol lloc em proporciona accés immediat a una gran quantitat de coneixements i recursos. Malgrat els molts defectes que presenta: el principal, l’absència absoluta de capacitat crítica i de pensament estratègic. I la incapacitat, per sort, d’igualar la creativitat i subjectivitat humanes (és molt dolent fent acudits!). Això fa que sovint les seves respostes no siguin vàlides o no coincideixin amb el que estic buscant. I que la feina no s’acabi amb copiar/enganxar perquè sempre, sempre, em necessita per acabar de perfeccionar el contingut que li demano.
Malgrat l’enamorament que reconeixia –i exagerava per allò de cridar l’atenció en la meva estrena com a tribunera inexperta–, reconec que hi interactuo amb una certa desconfiança. Ara mateix el Chat GPT és més un aliat que no pas un competidor o una amenaça a la meva feina, però em generen seriosos dubtes la utilització que pot fer de les dades que recopila, i la falta de moral o ètica que traspuen algunes de les seves respostes. Moltes veus qüestionen l’amenaça que la intel·ligència artificial (AI en anglès) pot suposar per a la democràcia, els drets humans i civils, i la igualtat. Governs com els dels Estats Units o la Gran Bretanya han anunciat que crearan instituts nacionals de seguretat de l’AI. És necessari legislar, acotar i regular. Les tres lleis de la robòtica d’Isaac Asimov podrien ser un bon inici. Altre cop els trinomis.
PeR contra, els més optimistes comparen la irrupció d’aquesta eina amb invencions com internet o el telèfon. Confesso que milito en aquest grup d’hiperventilats, i que les expectatives que he posat en aquesta nova aventura són immenses. Veurem cap a on evoluciona, si ha vingut per millorar el món o per destruir-lo. Si l’amor es consolidarà o transitarà cap a l’odi.