Un president sotmès a avaluació continuada

Junts i ERC ja han fet efectiva la contrapartida principal a la qual els obligava l’acord amb el PSOE, investir Pedro Sánchez com a president espanyol. El discurs d’investidura, amb la relliscada sobre l’amnistia i l’absència de referències a la solució del conflicte polític no han tingut cap transcendència en la votació però han donat peu que els grups catalans hagin recordat a Sánchez que el progrés de la legislatura estarà sotmès a anàlisi continuada. Els noms dels nous ministres seran un primer indicador de per on pot discórrer l’acció de govern, però, en aquest cas més que mai, el futur de la legislatura està en mans de la capacitat d’iniciativa política i de la determinació del president. Ara és el torn de Sánchez i del seu govern per desplegar els acords que li han permès continuar a La Moncloa. Uns acords que comencen per la lleialtat a l’esperit de la llei d’amnistia durant la tramitació parlamentària i més enllà, i pel respecte als verificadors internacionals i a les seves manifestacions. La resta d’acords, de calat polític menor però impacte perceptible en el dia a dia ciutadà, també pesaran en l’avaluació continuada, però no poden ser suficients per sostenir el govern. Que ERC i Junts hagin subscrit un acord d’investidura sobre les mateixes bases n’hauria de facilitar el seguiment i simplificar el diagnòstic. Si el PSOE difereix o incompleix els acords –que inclouen abordar també els punts de divergència, com la solució al conflicte polític i la transferència de tots els impostos–, els independentistes hauran de poder compartir l’assenyalament de responsabilitats.

Més enllà de la cortesia d’encaixar la mà al nou president i de conèixer si el soroll institucional i ambiental per bloquejar l’amnistia té algun efecte, al PP li correspon reflexionar. Des de l’oposició, Feijóo s’ha d’aclarir: ha de decidir si vol ser el líder d’un partit amb vocació de govern o continuar deixant-se arrossegar pels ultres i resignar-se a no arribar a cap acord amb ningú més. Si escull ser alternativa, haurà de tallar amarres amb una ultradreta que, entre els acords de govern que hi ha subscrit a ajuntaments i governs autonòmics i que és qui més crida, fa temps que li marca el pas.