De set en set
‘Ruta salvatge’
L’actualitat rabiosa (i, en algun cas, amb actituds plenes de ràbia) donaria joc a altres articles, com ara sobre les guerres del present (no només la de Gaza o la d’Ucraïna, que ja sembla oblidada), que, com totes les del passat, deixaran empremtes perdurables. Però ens ocuparem de la nova pel·lícula de Marc Recha, Ruta salvatge, que precisament vol donar compte de les ferides i de les conseqüències d’una guerra, la dels Balcans, que va esclatar a Europa fa poc més de trenta anys. Un adolescent, fill de la protagonista encarnada per Montse Germán, no en sap res, com potser tants d’altres de la seva generació: el trauma, a més, fa que la mare no hagi sigut capaç d’explicar-li que va ser a la Bòsnia assetjada i que conserva el dolor per la pèrdua d’una persona assassinada. El film també vol fer present que hi ha homes que perseveren en l’exercici de la violència després de bestialitzar-se en la guerra matant, torturant i violant.
Amb Ruta salvatge, Recha, que sempre ha dit que una inspiració fonamental del seu cinema és la literatura descriptiva i sensual de Josep Pla, ens du novament a considerar que potser és el cineasta que ha filmat més poderosament el paisatge natural i les transformacions dels llocs habitats en diversos paratges dels Països Catalans: la Vall de Gallinera, el Pirineu lleidatà, la costa rossellonesa i menorquina, Nou Barris, el massís del Garraf. Amb la seva nova pel·lícula, estrenada aquest cap de setmana, tant mostra les muntanyes imponents de la Cerdanya com la mudança d’aquest territori amb urbanitzacions destinades a segones residències que aporten una impersonalitat, un caràcter inhòspit i una sensació d’abandonament.