‘Aquella vella, coneguda olor’

Aquella vella, coneguda olor que l’obra teatral de Benet i Jornet escenificava als anys seixanta, fa temps que es torna a sentir. Les arrels de la dreta espanyola fructifiquen i creixen alçant-se contra Catalunya. És un moviment atàvic, es van alçar contra el nou Estatut i es van passar pel forro un text aprovat al Parlament català, a les Corts espanyoles i sancionat pel rei. La dreta espanyola té ben assegurades les seves posicions, judicials, policials, militars, alt funcionariat, i fins i tot la jerarquia eclesiàstica! Controla tots els elements amb què domina el seu Estat, perquè és el “seu” Estat, no l’Estat dels espanyols. Renovar des de fa cinc anys el CGPJ? I ca! Les lleis són per als altres. Espanya és una democràcia aparent però no real, amb una divisió de poders fictícia. A què treu cap la intromissió del poder judicial en la voluntat de promoure una amnistia per part d’un futur govern del PSOE. Una amnistia que és una forma digna de resoldre la injustícia sobre injustícia, comeses per l’Estat espanyol, des de l’inici del que anomenem “procés”, incentivant i atiant la ciutadania espanyola contra Catalunya. Catalunya vol seguir existint com a tal, vol autogovernar-se tal com es va acordar en la Transició, però l’Estat espanyol vol controlar, sotmetre i si cal destruir la identitat catalana. En definitiva, volen seguir essent els amos, com eren a l’època franquista d’aquella vella coneguda olor... De fet, Franco va fer un cop d’estat per mantenir els privilegis d’aquells que se senten hereus del Decret de Nova Planta, i ara estan anul·lant l’esperit d’obertura generat per la Transició.