La Terra, ai las!

El nostre planeta és el que és i no dona per a més; no sols el tenim empudegat, sinó que n’estem exhaurint els recursos i els que resten encara els malmetem. Si d’entrada no som capaços de controlar la contaminació que és l’origen del canvi climàtic, la pregunta podria ésser: quantes dècades ens queden abans que sobrevingui un cataclisme ecològic? No vull dir que la raça humana desaparegui ni tampoc una bona part de les espècies animals i vegetals, però sí que la humanitat podria passar a ésser poc més que testimonial.

A banda de la minva de recursos alimentaris, es podria afegir alguna pandèmia devastadora o una guerra nuclear. Seguint amb el tremendisme, qui més en tocaria les conseqüències serien les ciutats, atès que les possibilitats de supervivència podrien quedar reduïdes només a una determinada vida rural, que seria la que controlaria i tindria més a l’abast la subsistència bàsica.

Nosaltres, les persones, som, tanmateix, l’única espècie vivent que disposant d’una intel·ligència superior hem estat capaços de canviar el paisatge d’acord amb les necessitats que ens hem anat creant i a costa de la biodiversitat de la qual formem part.

En conseqüència, som uns éssers desequilibrats de la vida natural d’aquest món tan nostre perquè el sistema consumista que tenim muntat és allò del més, més i més. No trigarem gaire, penso, a saber a quin preu ho pagarem.