El bon periodisme, molt necessari

Una estudiant m’explica que voldria fer periodisme però que la seva família empeny perquè en desisteixi. Li diuen, el pares, que si ho fa s’enquistarà a les llistes d’aturats. No pertanyen al ram. Tenen aquesta impressió perquè han tancat els quioscos del barri. Miro d’animar-la, a l’estudiant que té un embolic al cap, i deixo anar una bona matraca sobre com la comunicació rigorosa i honesta, en l’era en què les fake news i la intel·ligència artificial poden fer-la ben grossa, és més imprescindible que mai. I li repeteixo que com més sembla que el món se’n va pel pedregar, més periodisme fa falta. La conversa amb la jove es produeix hores abans que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya commemori els 25 anys dels Quaderns del CAC –una revista del sector destinada als treballs d’investigació– i organitzi un debat amb tres degans i una subdirectora de les principals universitats catalanes de comunicació per parlar, precisament, de com formar en comunicació les noves generacions de periodistes. A grans trets coincideixen que cal formar en el pensament crític i en el compromís social i ètic, i tot plegat en un context on la transformació tecnològica ens situa en un món canviant. Mentre els escolto, penso que aquests eixos són necessaris en tot el circuit formatiu per tal que, com a mínim, els futurs adults disposin d’elements a l’hora de prendre decisions i, ja de passada, no qüestionin la necessitat del bon periodisme. Constato també, durant el repàs dels 25 anys dels Quaderns del CAC, que la comunicació no ha estat cap excepció dins aquest món mancat de lideratge femení –malgrat que ara dirigeixen la revista dues dones–. Per sort, les facultats estan cada cop més plenes de noies brillants.