Tal faràs, tal trobaràs

Segons el darrer CEO, el PSC eixampla la base a cor què vols. S’imposa clarament al Parlament de Catalunya amb 39-45 escons, molt per sobre dels 33 actuals. Un ventall de creixement entre el 18% i el 36% que inclou, tant se val, l’absorció de Cs. El PSC d’Illa guanyaria per golejada i més. Aconsegueix que no es generin aritmètiques alternatives, cosa que vol dir que decidiria si dona una mica per la menjadora a Junts o si hi dona a ERC, o si fa geometries variables i altres galindaines diverses a partir d’una entesa inicial amb ECP. La majoria absoluta independentista passa a millor vida. En la franja més alta del ventall els independentistes en sumen 66 (34 ERC, 24 Junts i 8 la CUP), que vol dir que ens n’hi falten 2. És clar que en la franja baixa del ventall comença a fer por la guilla perquè en sumen 52 (29 ERC, 19 Junts i 4 la CUP), que vol dir que ens n’hi faltarien 16 per a la majoria absoluta. No vull ni imaginar com pot quedar la situació si alguns dels que volen empescar-se una tercera i una quarta via hi posen cullerada. I no vull ni imaginar la situació si s’esgota la legislatura i en els 15 mesos que falten la ciutadania recompta el que li ha pagat Sánchez ara que diuen que cobrarem a tant la peça. L’àvia Neus acostumava a dir-ho ras i curt i ben clar: “Tal faràs, tal trobaràs!” No sé si aquesta vegada l’enquesta l’ensopega, ni què canviarà en 15 mesos, però no se’m fa estrany que es dibuixi aquest naufragi.