És soledat, no dignitat

Un dels moments més hilarants del debat d’investidura de Pedro Sánchez va ser quan, esclatant a riure i provocant aplaudiments dels diputats del PSOE i rialles generalitzades, li va retreure a Alberto Núñez Feijóo que ell i el seu partit facin creure que han renunciat a La Moncloa. “Neix l’original teoria de «no soc president perquè no ho vull». Aquesta és molt bona. El senyor Feijóo no és president perquè no vol. Encara més, ha arribat a proclamar que és el primer espanyol que renuncia a ser president podent ser-ho...” Fins i tot al líder popular i a la seva mà dreta, Cuca Gamarra, se’ls va esbossar un somrís. El PP ven el relat que ha preferit no portar les regnes del govern espanyol abans que pactar amb els independentistes. La realitat és que ni Junts ni ERC, ni tampoc el PNB, van voler ni obrir el diàleg amb el PP. La investidura fallida de Feijóo va constatar la incapacitat dels populars per teixir aliances. I la de Sánchez ha servit per evidenciar la seva soledat al costat de l’extrema dreta. “Alberto, el teu tractor té gripat el motor per usar oli de Vox”, va resumir en vers Aitor Esteban. Des del PP apliquen aquella màxima que els fets no et poden espatllar el relat. “Val més la pena tenir dignitat i no tenir govern”, va insistir ahir Feijóo. Ho pot repetir una i mil vegades, però no és dignitat, és soledat.