De l’esbronc a la bassa d’oli

S’ha obert una nova etapa política a Espanya. El que ha passat era gairebé impensable fa un mes. Militars, jutges, ciutadans de dretes i d’extrema dreta i fins i tot alguns capellans han llançat un crit al cel en contra d’una amnistia que no veurà el llum verd definitiu fins l’abril-maig de l’any vinent, un cop superats tots els entrebancs que hi puguin posar el Senat, el Tribunal Constitucional i d’altres que s’hi voldran oposar perquè entenen que el procés català no té perdó. Gràcies a l’aritmètica parlamentària, l’amnistia és un fet, com és un fet que a les Corts espanyoles es parla en català. S’haurà de tenir paciència perquè l’independentisme aconsegueixi canviar el sistema de finançament i posar data a un referèndum. Temps que provocarà aixecar la veu en favor i en contra per tensar més que mai l’ambient polític davant d’un Pedro Sánchez que augmenta l’aparença d’estar més tranquil que mai davant dels adversaris independentistes i de Sumar de Yolanda Díaz i dels enemics del PP i Vox. S’intueixen grans esbroncades a l’hemicicle del Congrés, com s’intueix que la legislatura serà més llarga d’allò que l’oposició voldria i que els esbroncs a Pedro Sánchez li entraran per una orella i li sortiran per l’altra.

En l’actual política espanyola repeteix com a timoner Pedro Sánchez, condicionat per l’independentisme. Sovint fa la sensació que està més condicionat pels extrems de Sumar i Vox que no pas pels catorze diputats d’ERC i Junts.

L’actual panorama polític hauria de ser una bona oportunitat per millorar el nivell de la política catalana, condicionada fins ara per unes concessions espanyoles que no arribaven. El PSOE i Sumar ho han fet tímidament, i la perspectiva és millor ara que no pas abans del 23-J, que el país estava del tot en mans dels jutges.

El president, Pere Aragonès, té la intenció d’esgotar una legislatura que està esgotada. Difícil és governar amb 33 diputats i sense el suport que va rebre fa tres anys de Junts i la CUP per ser president. El Parlament de Catalunya, al contrari que la política espanyola, podria esdevenir una bassa d’oli en els pròxims mesos. Fet poc convenient en un moment en què hi ha molts reptes i feina per fer, entre d’altres la sequera, més enllà de l’esgotada picabaralla entre Junts i ERC.