Dones valentes

La trementinaire ha fet acte de presència a les escoles de Santa Coloma de Farners, com cada any, a mitjans de novembre. Arriba per explicar als infants l’univers de les plantes remeieres i pocions casolanes. És tot un personatge entranyable que simbolitza les dones valentes que baixaven de la muntanya per recórrer tot Catalunya venent els seus productes naturals, oferint a la gent de pobles i valls el seu saber, els seus ungüents, els seus olis, d’avet i de ginebró, i les seves destreses en les cures naturals. Anaven amb un podallet per tallar herbes i amb una petita romana de ferro per pesar el seu gènere. La trementina era el seu producte principal –i d’aquí prové el seu nom– i la venien per desinfectar ferides de persones i animals. Es tracta d’una substància que s’extreu de la resina dels pins, i l’ungüent es fabrica afegint-hi pega grega i oli d’oliva. Les trementinaires feien aquest ofici per ajudar en la magra economia familiar, es lligaven un mocador de farcell al braç i anaven pel món comercialitzant el poc que tenien, la mercaderia que havien elaborat amb el que recollien pel bosc. Manifestaven, a qui les volia escoltar, que la farigola guareix infeccions respiratòries, el romaní és antianèmic i dona energia en èpoques de cansament, la cua de cavall és diürètica, la calèndula regenera la pell, la camamilla és digestiva, la valeriana va bé per al dolor menstrual. Són plantes que per a la gent camperola són fàcils de trobar. Creixen a les vores dels camins i dels recs, als marges dels camps, a la riba de les rieres. Les trementinaires afirmaven que les propietats guaridores de les herbes aromàtiques són infinites. El coneixement es transmetia de manera oral de generació en generació. Els botànics calculen que hi ha gairebé set-centes espècies de plantes medicinals. Durant molts anys, quan no hi havia farmacologia, eren la medicina més eficaç que hi havia.

A les portes del 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, recordem la trementinaire per la seva valentia i saviesa popular. Perquè ajudava al benestar de la gent a través de les plantes remeieres. Perquè contribuïa amb el seu treball i esforç a l’economia domèstica. Un exemple a l’aportació silenciosa, i sovint oblidada, de les dones a la família i a la societat.