Magistrats, jutges i fiscals

De què tenen por jutges i fiscals que tant han garlat contra el pacte amb l’independentisme català i la futura llei d’amnistia? Què els espanta tant, que no han parat de fer comunicats i, fins i tot, s’han manifestat davant dels edificis judicials? Què no els agrada del pacte? Que el govern que n’ha sortit no és del seu tarannà i grat i que n’haurien preferit un del PP i Vox? O que, com asseguren, es posa en qüestió la separació de poders i la independència judicial? Què temen de futures comissions d’investigació si, com diuen, i des de sempre, han actuat amb seny, capteniment i sotmesos únicament a l’imperio de la ley, aquests expressió que tant els agrada utilitzar? Què els fa por, realment? Que se sàpiga que, aquests últims anys, molts d’ells s’han mogut més seguint l’afany de servicio a la patria, que no pas l’imperio de la ley que tant enarboren.

Francament, que no ens intentin vendre duros a quatre pessetes, que no ens vulguin entabanar amb discursos catastrofistes sobre el futur de la justícia a l’Estat espanyol, que tenim ben present com s’ha actuat als jutjats contra l’independentisme durant el Procés. Magistrats, jutges i fiscals han recargolat la llei fins allà on han pogut perquè cap independentista que tingués la mala sort de passar-los per davant no s’escapés de ser castigat. Amb poques i honroses excepcions, que tot s’ha de dir: en el món judicial també hi ha jutges i algun fiscal amb capacitat, intel·ligència i imparcialitat.

Tot sabem, però, quin peu calcen la majoria de membres de la carrera judicial espanyola, que no és que tirin cap a la dreta, és que són d’extrema dreta, rèmores d’una crosta franquista ben enquistada.

No només ho saben els independentistes catalans i bascos, també ho han patit i ho pateixen moltes dones víctimes de la violència masclista, quan l’“a por ellos” esdevé sovint “a por ellas”.