Com tractar les persones obeses

Les persones que pateixen malalties requereixen tractament, però aquest no es pot limitar a l’administració de medicaments, sinó que també ha de tenir molt en compte el tracte personal al pacient i el seu entorn vital. L’obesitat és una malaltia que afecta la fisiologia de la persona i també la seva estètica, i la percepció que té de si mateixa i la que tenen les persones que s’hi relacionen. Qui ja tingui una edat, pot recordar de l’escola primària o secundària les bromes, i fins i tot burles, que es dedicaven als companys que alguns designaven com “gorditos rellenos”. Malauradament això no ha canviat gaire. Una enquesta estatal recent de la SEEDO (Sociedad Española de Obesidad) ha posat en relleu que tres de cada quatre adults amb obesitat se senten discriminats a causa del seu pes, un 74% dels enquestats creuen que la societat discrimina les persones amb sobrepès o obesitat, i una part pensa que les persones grasses tenen menys capacitat per ocupar un càrrec directiu o públic. També s’evidencia que gairebé un terç dels pares que tenen fills amb sobrepès o obesitat creuen que aquests pateixen assetjament i en alguns casos fins i tot maltractaments (el que ara, per demostrar que sabem anglès, en diem bulliyng).

El sobrepès i l’obesitat són malalties, però no tothom ho entén així. Un 40% dels enquestats creuen que l’obesitat no és una malaltia sinó el resultat d’una falta de control. Cal deixar clar que, dit d’una manera simple, hi ha “una mica de cada”. Un article de la revista Science d’agost d’aquest any sintetitza totes les incògnites que hi ha sobre les causes, genètiques i ambientals, de l’obesitat. En qualsevol cas, l’obesitat és un problema creixent que no podem menystenir, per les seves repercussions personals, socials, econòmiques i de salut pública.

Aquest mes d’octubre s’ha presentat l’informe HASPO (Humanització de l’Atenció Sociosanitària a la Persona que viu amb Obesitat), promogut per la Fundación Humans, amb seu a Madrid, que té per objectiu la humanització de les organitzacions sanitàries, en col·laboració amb la companyia farmacèutica danesa Novo Nordisk. En aquest informe, en què hi han col·laborat l’Hospital i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge, es destaca la importància d’abordar l’obesitat des d’una perspectiva integral i humana que contraresti l’estigmatització i la discriminació, i també s’insisteix en la formació específica sobre hàbits saludables per a la prevenció de l’obesitat en l’àmbit educatiu. Hem de recordar, això sí, que on sobretot s’aprèn a menjar és a la llar, amb l’exemple i hàbits correctes de tota la família. En l’epíleg de l’informe HASPO s’afirma que l’obesitat “és una qüestió complexa que pot estar influenciada per factors genètics, ambientals i socials, i que la culpa i la vergonya no són solucions”.

Com defineix l’OMS, l’obesitat és una acumulació anormal o excessiva de greix que representa un risc per a la salut física, emocional i social. Hi ha més de mil milions de persones afectades arreu del món, i la tendència va a l’alça. A Catalunya, segons l’Enquesta de Salut del 2022, la meitat de la població de 18 a 74 anys té excés de pes –sobrepès o obesitat– i 4 de cada 10 infants de 6 a 12 anys. Per tant, cal seguir lluitant contra l’obesitat tenint en compte, com indica el Departament de Salut de la Generalitat, la biologia humana, les causes genètiques, els determinants socials desfavorables (habitatge, educació, treball, transport), l’alimentació, la manca d’activitat física i el sedentarisme, la manca de son, la salut mental, el màrqueting d’aliments i l’estigmatització. Tot això acompanyat d’un tracte correcte, com propugnen els informes esmentats, però sense mimar massa les persones obeses, estimulant-les positivament fent-los veure que també s’han d’esforçar a alimentar-se correctament i fer exercici, i no fer cas de “dietes miraculoses” sinó acudir a les publicacions i entitats científicament solvents, com, per exemple, el recent document de presa de posició en contra de la “dieta enteral o dieta de la sonda” (dieta del tub o nasogàstrica) de l’Academia Española de Nutrición y Dietética. Un altre estudi recent, indicatiu de la importància de l’activitat física, és el que demostra que càncers relacionats amb l’obesitat, com el de pit de la dona, són menys freqüents en entorns on l’urbanisme permet i estimula caminar. Per tant, un bon tracte personal, bons hàbits dietètics i d’activitat física, i un ús prudent de fàrmacs antiobesitat, ajudaran al benestar i a la salut mental i física dels obesos, sempre en les degudes proporcions segons les causes de l’obesitat i la resposta dels pacients.