Amb el fre posat

En vigílies de la cimera de l’ONU sobre el canvi climàtic, la COP28, que arrenca la setmana vinent a Dubai, proliferen els informes de la comunitat científica i de la mateixa Organització de les Nacions Unides alertant de la falta d’acció decisiva per revertir l’escalfament del planeta. El missatge és que els governs no fan prou per tallar la seva dependència de les energies fòssils –principals responsables de les emissions contaminants a l’atmosfera–, ni tampoc les empreses, que hi continuen invertint. Falta, en definitiva, voluntat política per assolir l’objectiu fixat per la mateixa comunitat internacional en l’Acord de París del 2015 o, encara pitjor, els estats caminen en sentit contrari a la via traçada en aquell històric pacte. Com és ben sabut, el de l’emergència climàtica és el principal desafiament global, que es manifesta de manera perceptible a escala regional. Aquí tenim la sequera pertinaç al Mediterrani, que obliga a fer una revisió de tot el nostre model econòmic, des de l’agricultura a la indústria passant per tots els serveis, com ara el turístic. Anem tard en els debats necessaris per resoldre el problema de l’aigua i engegar una transició energètica justa i eficient que mitigui la crisi climàtica i permeti adequar-nos al nou escenari. I mira que ja estàvem avisats.