Paraula de déu

Diu Mateu, l’evangelista, que “el que ha unit Déu no ho separi l’home”, però ja sabem que això no és ben bé així. Les persones decideixen unir-se i separar-se. Perquè en realitat mai han estat “una sola carn”, sinó dues. Una cosa semblant passa amb els pobles i les nacions. Poden decidir unir-se o separar-se, però sempre hi ha qui evangelitza la qüestió definint el bé i el mal, separant la virtut del pecat i prometent paradisos i inferns. I així sentim que “és més el que ens uneix que el que ens separa”, que “units som més forts que cadascú pel seu compte”, que “unir és progrés i separar és retrocés”, o que si et separes et cauran a sobre les set plagues d’Egipte. Beneït sigui, aquí sí que hi ha “una sola carn”, per la gràcia divina de l’Altíssim o per la força bruta de l’home, i naturalment també hi ha una gernació d’apòstols disposats a predicar la indivisible (i divina) unitat de Catalunya amb Espanya armats amb tot un catecisme ple de preceptes perquè als catalanets no ens falti mai la llum que ens guiï pel bon camí. Aquesta setmana, la portaveu del PSC al Parlament de Catalunya, Alícia Romero, se servia del catecisme per assegurar que la taula de diàleg entre els governs de Catalunya i Espanya “és un error” perquè “només representa una part de la societat”. Òbviament passa per alt que representa la majoria del Parlament i fa veure que no sap que la taula va d’exercir el dret a decidir dels catalans, cosa que posa d’acord el 70-80 per cent de la societat catalana. La diputada socialista intenta que no caiguem en la temptació recordant-nos que el primer partit de Catalunya, el PSC, no hi és, encara que sí que hi és (a l’altra banda) i que el primer partit també ho era Ciutadans i avui ja no representa quasi ningú. I llavors ve quan, amb les taules de la llei sota el braç, renya a qui “segueix apostant per solucions que divideixen”. Perquè ja saben, amics creients, que Pedro Sánchez no divideix Espanya quan reforma la sedició o tramita l’amnistia. I les urnes tampoc divideixen ni per l’OTAN ni per l’Estatut, ni pel tramvia de la Diagonal. Només divideixen si es vota la independència. Sobretot si “una part de la societat” no n’accepta el resultat.