Prostitutes del PSOE

Primer han tastat les porres dels seus amics de la Policía Nacional, aquests que els ultres assetjadors de Ferraz ara anomenen “les prostitutes més barates del PSOE”, i després han descobert la decepció que significa demanar a Europa que et miri i veure com Europa et menysprea. Tastar la pròpia medicina s’està convertint en una dolorosa rutina per als membres del PP, mimètics a l’hora de calcar les mobilitzacions de l’independentisme català, però amb uns resultats discretets. Els que de debò estan fent soroll des de ja fa més de dues setmanes seguides són els desacomplexats atiats per les xarxes, per l’Abascal i per l’Esperanza Aguirre que a les portes de la seu del partit socialista a Madrid s’exhibeixen fent onejar banderes preconstitucionals, bramant visques a Franco i cantussejant el Cara al sol. Aquesta és l’única i residual força de la dreta; la resta, la gent que ha acudit a les manifestacions muntades contra l’amnistia (la propera pel 3 de desembre) es diluirà com llàgrimes en la pluja, que diria el nostre estimat replicant, si és que algun dia plou durant els quatre llargs anys del nou govern de coalició, amb ERC i Junts corregint-li el rumb. En aplicació d’aquest patètic mimetisme, per Nadal els membres del PP tindran sopars ben entendridors, igual de tensos com els que ells atribuïen a les famílies catalanes, amb cunyats sense dirigir-se la paraula, renyits perquè uns seran partidaris de llançar ampolles de vidre contra una seu socialista i altres, en canvi, contra una comissaria. En tot cas, “prostitutes del PSOE” és una expressió inacceptable, que només pot emprar qui menysprea les dones. Però la gran contradicció d’aquest PP que tolera ultres i ja no sap on anar a buscar líders que no siguin de fireta l’hem vist aquesta setmana al Parlament Europeu. Justament allà on l’independentisme busca sense descans la internacionalització del conflicte és on als populars se’ls ha acudit la brillant idea d’obrir un debat solemne per discutir l’amnistia. Amb un desenllaç ben curiós: abans de conèixer el nom i la cara dels verificadors proposats per Junts i ERC, gràcies al PP ha brotat un inesperat relator europeu, ni més ni menys que el comissari de Justícia, Didier Reynders, que ha dit que sí, que farà d’àrbitre i s’ho mirarà amb lupa quan toqui, però que mentrestant no l’emprenyin, que això és un afer intern espanyol.