Riure’s de les pífies en català

Hem de riure’ns de qui escriu o parla malament el català? Hem de fotre’ns, fent-los virals, dels cartells trobats a la via pública que d’acord que no són el millor exemple del català correcte però que almenys no desterren per complet aquesta llengua? Quin favor fem al català si cada cop que algú s’hi atreveix, amb els seus encerts i les seves errades, li recordem que amb el seu desvergonyiment ha destrossat tots els diccionaris que hi pugui haver? Són preguntes que potser es podrien fer tots els que aquests dies s’han passat a l’art de la comèdia per riure’s d’un cartell que ha aparegut en un banc (dels de seure, no dels que tenen diners) per indicar a la gent que era millor no plantar-hi les natges perquè la pintura nova encara estava massa fresca. És cert que la persona que l’ha escrit no n’encerta ni una i comet errades en els tres idiomes (“Recen pintat”, “Recien pintado”, “Just Paited”). També és cert que el missatge està prèviament imprès i, per tant, atès que al darrere no hi ha algú que hagi agafat paper i llapis i de cop hagi escrit el primer que li venia al cap, consultar un corrector lingüístic hauria estat l’opció més encertada. Puc estar d’acord, a més a més, que seria greu que el cartell hagués sortit de les dependències municipals, ja que s’acompanya d’una cinta de protecció on es llegeix “Ajuntament de Badalona”. Soc conscient que al darrere d’un cartell amb tantes faltes pot haver-hi la desídia d’una persona que pot sentir atracció per la seva professió però que sembla que sent poca passió per les llengües. Però, en tot cas, i atès que el català no té una salut de ferro, potser podem deixar de riure’ns de la gent que hi flirteja, amb tots els seus errors, i mirar de seduir-los. I ja els dic jo que la mofa no és el millor camí.