Stalker i les prioritats clares

42, el Festival de Gèneres Fantàstics, ha superat i amb bona nota de participants i assistents la tercera edició. Les obres que s’hi van presentar, però, encara han de fer un llarg recorregut. Una de les destacades és La crònica diamant (Raig Verd), de Stalker. Tercer títol d’un autor que manté no només l’anonimat, sinó que juga a despistar donant informacions contradictòries. Assegura que les seves influències són Herman Melville, Susan Sontag i Francisco Ibáñez. O no. Un autor de ciència-ficció que centra la seva obra en una energia intangible i primigènia anomenada motorsoul. És admirable que en un món de sobreexposició de la imatge a les xarxes socials algú posi al davant l’obra i només l’obra. Ciència-ficció? No, un creador real, recomanable i coherent.