Catalanofòbia a la Casa Rosada

La futura vicepresidenta de l’Argentina, la número dos de l’estrafolari Milei, és la personificació del “pack ultradreta” sencer: és filla i neta de militars, és antiavortista, homòfoba, nega la dictadura militar argentina, es proclama enemiga del papa Francesc, és xenòfoba i... catalanòfoba. Es diu Victoria Villarruel i va publicar un tuit dient que entre Madrid i Barcelona preferiria viure a Madrid perquè “no hi ha catalans”. No és l’única opinió que ha publicat contra els catalans: els seus missatges d’odi durant el procés independentista eren habituals, segurament inspirats pels seus amics de Vox, de qui es declara una fervent seguidora. Tal com deia: el pack sencer.

Les opinions de Villarruel confirmen una cosa que ja sabíem: que els qui estan en contra de la llibertat de Catalunya acostumen a ser, com els membres del nou govern argentí, contraris als drets humans, contraris a l’estat del benestar, a valors com la justícia social i negacionistes de les dictadures. És a dir que els qui neguen els drets dels immigrants, dels homosexuals o de les dones a avortar, no és estrany que neguin també els drets del catalans a decidir el seu futur. Tot va lligat perquè, com deia Lluís Companys, “Catalunya i la llibertat són una mateixa cosa”.

Villarruel no només ignora el munt d’argentins que han fet de Barcelona la seva ciutat i els compatriotes seus que han dedicat a Barcelona tangos i novel·les. També ignora la solidaritat històrica dels catalans amb l’Argentina, aquest país bellíssim amb qui compartim molt més que jugadors de futbol, amb qui hem compartit, per exemple, la lluita contra els règims totalitaris.