Contra la violència amb les dones

Arribem a un 25 de novembre, “Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones”, i la sensació de retrocés en molt de tot allò guanyat en el món dels seus drets d’un temps ençà es fa més que evident. Al món de l’educació, posem per cas, hi ha països que prohibeixen els estudis reglats a les noies. El futur d’aquestes nenes ja està dictat i la seva vida no els ofereix una elecció d’oportunitats, sinó que més aviat se’ls torna una lluita fatal contra unes adversitats que els impediran de progressar. En d’altres països, on tothom té en principi garantida l’educació, és fàcil de comprovar com a l’hora de triar els futurs estudis no obligatoris encara hi ha menys noies en segons quins per diferents motius que encara s’arrosseguen a l’hora de prioritzar les suposades vocacions. No és casual que al batxillerat científic tecnològic, a la matèria de dibuix tècnic, sempre hi tingui un tant per cent de nois molt més alt que no pas el de les noies. Els discursos amb els seus lemes en campanyes per a la igualtat queden molt bé, però crec que la teoria i la pràctica continuen estant a anys llum de distància. Fer diferències entre l’educació dels nois i les noies és una manera de violència al món actual. Si realment som tots iguals, per què hi ha noies que no accedeixen als estudis superiors quan elles ho voldrien? Per què són elles les que han de deixar els estudis si cal ajudar en altres feines familiars? Per què se les continua tractant de manera diferent i discriminadora?