L’impacte dels ultres neerlandesos a Kíiv

La Unió Europea se’n va sortir millor del que es podia esperar, atès el seu historial en matèria d’eficàcia diplomàtica, en la reacció a la invasió russa d’Ucraïna. Tot i les dificultats a l’hora de trobar una posició comuna dels 27 estats que integren la Unió, Brussel·les va fer costat, amb molta fermesa, a Kíiv davant l’agressió de Moscou. Després, les coses no han anat tan rodades, des del punt de vista polític, com al principi i la UE ha hagut de surfejar les reticències d’alguns països a subministrar armament a Ucraïna i mirar de mantenir l’Hongria de l’ultradretà Viktor Orbán en el fràgil consens europeu. La victòria de la ultradreta als Països Baixos, molt reticents a l’ajuda militar a Kíiv, complica encara més la posició comuna que la UE havia aconseguit tenir.