Pasturatge o desertificació

Allan Savory va descobrir els principis de la gestió holística del pasturatge (GHP) mitjançant l’observació sobre el terreny de múltiples pràctiques de pasturatge i les seves conseqüències. La seva conclusió és que si hi hagués a tot el món molts més ramats pasturant dels que hi ha ara, sota la GHP, això ens portaria a revertir la desertificació; emmagatzemar més aigua al sòl; produir més carn; augmentar la biodiversitat; combatre la crisi climàtica ajudant a capturar més carboni; i, degut a tot això esmentat, millorar l’alimentació i la riquesa de les zones en desertificació, la qual cosa ajudaria a reduir la pobresa, la violència i la degradació social d’aquests territoris. Aquesta tesi és controvertida perquè és contrària al discurs majoritari que és precisament un excés de ramaderia una de les principals causes de la desertificació. La tesi afirma que l’escassedat de pluges no és la causa de la desertificació als territoris propicis al pasturatge del planeta (aproximadament un terç de la superfície dels continents), i que la majoria en reben suficient, si una quantitat suficient d’aquesta pluja és absorbida i retinguda pel sòl a on cau (el que anomena la pluja efectiva). En cas contrari, llavors és evacuada immediatament com a escorrentia, ço que contribueix a l’erosió addicional del sòl, i a potencials inundacions aigües avall. Tothom està d’acord que com més sòl hi ha entre herbes, més escorrentia, i viceversa. Però la contribució d’en Savory va ser adonar-se que un factor igual, o més important, és la característica d’aquest sòl: no és el mateix un sòl nu que un sòl ple d’herbes aixafades i trencades. En el darrer cas, cadascuna d’aquestes es converteix en una micropresa que contribueix a la retenció de més aigua, ço que li dona més temps per a percolar, i redueix així l’escorrentia. I en Savory ens diu que precisament aquest serà el sòl que ens quedarà després de la presència d’un ramat que hi hagi pasturat de manera compacta, perquè així assegurem que és a tota la zona que les herbes es veuen menjades o aixafades i, endemés, que, amb les seves peülles, el ramat obri el sòl, trencant la crosta superior, i fent-lo així també més permeable (com una mena de microllaurat). Com a plus, la zona també rebrà els fertilitzants naturals dels orins i fems del ramat. Segons ell, els dos riscos a evitar són tant els ramats massa escampats, que deixarien massa zones intocades i, per tant, sense rebre tots aquests beneficis, així com el retorn massa precipitat dels ramats a la mateixa zona, ço que podria comportar-ne una sobrepasturació i degradació. Abans de l’aparició de l’home, eren els depredadors els que mantenien els ramats compactes i en moviment constant. Ara, en Savory diu que ha de ser l’home el que, amb una gestió holística del pasturatge, reprodueixi totes aquestes condicions.

Les tesis d’en Savory s’alineen amb una de les característiques fonamentals de la Teoria de Gaia: en general, la vida afavoreix aquells arranjaments que condueixen a la maximització de la vida. I en la descripció d’en Savory hi trobem un d’aquests cercles virtuosos: els ramats preparen el terreny perquè pugui absorbir més aigua i, per tant, generar més vegetació, ço que permetrà sostenir ramats encara més grans. I tot això facilitat pels depredadors que mantenen els ramats en estat d’alerta. En absència de l’ésser humà, i amb centenars de milers d’anys de temps disponible, no costa d’imaginar que el nostre planeta hagi pogut afinar tots aquests processos per a la maximització de la vida. Com tantes altres tesis que trenquen amb l’statu quo, les d’en Savory han rebut majoritàriament el rebuig de l’acadèmia i de l’administració, però s’han obert pas al món ramader. Sota el guiatge del Savory Institute, avui en dia es gestionen 30 milions d’hectàrees a tot el món sota els principis de la GHP (equivalent a tota la superfície agrícola d’Espanya i Itàlia plegades). Les fotos que en Savory comparteix de l’abans i després de l’aplicació de la GHP, així com de la diferència entre una superfície sota GHP, just al costat d’un parc natural del qual es varen eliminar tots els ramats precisament per a aturar la desertificació, són senzillament espectaculars. Unes fotos no són prova concloent de res però, amb els resultats proclamats per en Savory i el potencial de la promesa de la GHP, aquesta mereixeria que els governs del món dediquessin urgentment recursos per a revisar la GHP i els seus beneficis amb equanimitat. Molt poques altres eines tindrem (o cap?!?) que puguin proporcionar aquesta mena de beneficis sense altre cost que una gestió molt més activa del pasturatge. Ja anem tard.