Et ‘tonguen’ i a sobre et venen una fregidora

Rebo un missatge al mòbil: “Hola, ha finalitzat el període de finançament del teu dispositiu Google Chromecast X1 amb Orange, ja que has realitzat el pagament de totes les quotes incloses en la venda a terminis.” El primer que penso és: “Un nou intent d’estafa, potser el seixantè aquest mes.” Però no hi ha cap enllaç on clicar, ni em demana que em posi en contacte amb la companyia a través d’un número de telèfon, ni cap element sospitós. Per un cop, sembla un missatge real, sense trampa, així que per curar-me en salut truco a un número oficial. Més que res, perquè no em consta haver pagat un Chromecast (l’aparell que s’usa per llançar del mòbil a la televisió els vídeos o pel·lícules) i, sobretot, perquè ni de bon tros he gaudit del producte. Telefono a la companyia i a través del missatge prèviament enregistrat em recomanen que hi contacti via Whatsapp. Em respon Ana Isabel i m’envia la documentació de fa dos anys corresponent a la compra d’un dispositiu mòbil, on s’inclou el pagament en 24 mesos del Chromecast. Li dic que ni en pintura, l’he vist, i que no recordo ni que en parlessin, d’aquesta venda. M’adreça a la botiga on vaig adquirir el telèfon. Hi aniré demà –avui per al lector– però ja em temo el resultat. Un cop més, entenc per què les companyies telefòniques encapçalen el rànquing pel que fa a les queixes dels usuaris. Que sí, que a la lletra petita hi surt, el maleït Chromecast, però ja s’encarreguen ells que hi hagi tal quantitat de lletra minúscula que sigui impossible parar-hi atenció. Minuts després m’arriba un nou SMS d’Orange. Penso que potser m’oferiran una solució. Però és una promoció per adquirir una fregidora d’aire. Encara no m’ha marxat la cara d’incredulitat.