Nous lideratges en la política basca
Ni el lehendakari Iñigo Urkullu ni l’històric líder de l’esquerra ‘abertzale’, Arnaldo Otegi, concorreran com a caps de cartell a les eleccions basques del 2024. Ni al PNB ni a EH Bildu els ha fet por afrontar una renovació que per a alguns serà una simple substitució de cares perquè res de fons canviï i per d’altres representa l’adveniment d’un autèntic nou cicle. Urkullu, president basc des del 2012, no plega per voluntat pròpia sinó perquè, amb l’alè de l’esquerra abertzale al clatell electoral, la direcció del PNB, sempre independent dels càrrecs institucionals, busca un cop d’efecte situant Imanol Pradales com a cap de llista amb la doble missió d’intentar retenir el govern basc davant l’empenta de Bildu i de propiciar un relleu generacional amb un candidat 14 anys més jove que Urkullu. Bildu ha anat menjant suport electoral al PNB i li disputa l’hegemonia política al País Basc. De fet, el 23-J ja va obtenir un diputat més al Congrés. En aquest context, el pas al costat d’Otegi s’interpreta com l’empenta definitiva per eixamplar la seva base amb antics votants de Podem i electors encara reticents si Bildu presenta candidats que hagin estat condemnats en el passat. Alguna cosa similar ja es va viure en les municipals del maig i al partit d’Otegi no li va anar malament retirar-los de les llistes. A banda, aquest nou sacrifici personal del líder ‘abertzale’ –el 2020 ja va cedir el cap de cartell a Maddalen Iriarte quan ja podria haver-se presentat– desactiva la previsible campanya de soroll i desqualificacions que haurien posat en marxa la dreta i la ultradreta espanyoles. El que hi ha en joc és la centralitat en la política basca, una centralitat que durant dècades ha ocupat el PNB i que ara és a l’abast de l’esquerra independentista. El recanvi de cares i lideratges és un missatge potent per afrontar un nou cicle polític, però no és necessàriament exportable a altres territoris i altres circumstàncies. Si més no, la reorientació estratègica que ha aplicat Bildu estabilitzant el govern espanyol els últims quatre anys –rol tradicional del PNB– no l’ha penalitzat electoralment, ans al contrari, mentre que una actitud similar d’ERC –paper reservat durant anys a CiU– sí que ha tingut costos en les cites dels últims mesos.