El mirall basc

El nacionalisme català s’havia emmirallat, o comparat durant dècades, en el basc, sobretot a l’hora d’avaluar la cotilla econòmica i en l’autogovern que implica l’actual sistema de finançament per a les comunitats com Catalunya. La Comissió del Deute Històric del Parlament ha xifrat el deute de l’Estat amb els catalans en 456.000 milions d’euros en 40 anys. D’aquí ve l’enveja de la Generalitat a la lehendakaritza. Un dels pòsits que ens deixarà el procés català al voltant de l’1-O del 2017 és l’abandonament de la basquitis i del mantra que els bascos sí que ho fan bé. És cert que, tradicionalment, han negociat millor a Madrid, però també que la seva població a administrar, règim financer, manera d’enfrontar-se a l’Estat i estructura econòmiques són tan diferents a Catalunya que en poc ens hi podem comparar. Ara afronten els relleus sorprenents d’Urkullu i Otegi per a les seves eleccions, en què el PNB i Bildu es disputaran la presidència. En això ens han sabut avançar i, malgrat que el lehendakari acumula tres legislatures de bonança econòmica i el líder abertzale ha recompost l’esquerra abertzale fins a deixar-la a les portes de governar, pleguen, en considerar-los, el seus partits i ells mateixos, amortitzats. El procés i els partits catalans no acaben de fer net en aquest sentit. Potser sí que ens n’hauríem d’emmirallar per facilitar la nova etapa política, o fins i tot per aturar la sagnia de vot independentista.

Si els acords de Junts i ERC per a la investidura esdevenen efectius, acabarem de superar la basquitis, perquè el PNB i Bildu han collat menys el PSOE, sabedors que necessitaran el PSE per governar. Rodalies, finançament i amnistia –referèndum sembla més una quimera– són àmbits de gestió de prou pes per acostar-nos al seu nivell d’autogovern. Tot i que, per assolir-lo, caldrà una mica més d’unitat política, social i econòmica al voltant dels avenços, sobretot el pròxim mig any, perquè, després, el calendari electoral anirà avançant.