Actualitats
No ens podem bloquejar i deixar de fer allò que ens permeti enriquir-nos com a humans i evolucionar cap a la bellesa i l’excel·lència
L’actualitat ens arriba diàriament farcida de notícies sobre esdeveniments funestos, que ens colpeixen durament, i que ens omplen els ulls d’imatges i les orelles de veus i sons que, si en prenguéssim plena consciència, no ens permetrien viure el dia a dia amb “normalitat”. És cert que és important estar informats, i que tenir coneixement de les coses que passen en el món ens fa estar presents i no restar aliens a la realitat de l’època en què vivim. Però és impossible sentir autèntica empatia per situacions que se’ns escapen absolutament de les mans. Davant de conflictes com ara el que té lloc entre Israel i Palestina a la Franja de Gaza, altament complex i de profundes arrels polítiques, econòmiques i nacionalreligioses, i que està causant la mort de molts civils impotents, ens sentim frívols si ens queixem dels nostres problemes. No vull sentir-me una persona fútil si no soc capaç de posicionar-me, manifestar-me o d’actuar davant de la brutalitat d’aquestes situacions internacionals, ni que sigui davant d’hostilitats o problemàtiques nacionals, que també són a l’ordre del dia, encara que tinguin un altre calibre. Les relacions polítiques i de poder són complexes, i els conflictes que generen sovint són de difícil resolució. I si pel mig s’hi posen interessos econòmics, ja ho tenim tot embolicat. El cert és que tot això s’esvaeix o queda al marge quan hem de procurar cobrir el nostre cap sota un sostre, posar diàriament un plat a taula, cuidar els nostres vells i malalts, o fer que els nostres fills puguin viure dignament de forma independent i en un entorn saludable. La meva actualitat i les meves notícies, les que m’agradaria explicar-vos i poder compartir, són unes altres de ben diferents. Rarament ompliran minuts en un telenotícies o unes pàgines centrals en la premsa escrita. També són reals, potser interessants per a alguns, i les considero necessàries per desintoxicar-nos de tanta misèria. Amb això no vull dir que ens tornem insensibles davant la realitat externa, i encara menys egoistes, però no ens podem bloquejar i deixar de fer allò que ens permeti enriquir-nos com a humans i evolucionar cap a la bellesa i l’excel·lència, per tal de ser capaços de reconèixer i rebutjar l’estupidesa i la mentida.