El paper intranscendent del rei
La XV legislatura espanyola va arrencar ahir amb el discurs d’un rei que políticament no hauria de tenir cap paper i que, tenint en compte les absències de diferents partits a l’acte, hi ha una part important de la ciutadania que no té cap interès a saber què diu. Malgrat això, Felip VI no va desaprofitar l’ocasió de llançar algun missatge sobre la suposada necessitat de deixar als joves “una Espanya sòlida i unida, sense divisions ni enfrontaments”. Una afirmació, aquesta, que no es pot deslligar de les complexes negociacions que han desembocat en la investidura de Pedro Sánchez i en el debat polèmic a l’entorn de la llei d’amnistia que hi ha anat aparellada. Constitucionalment el monarca té adjudicada la funció de sancionar les lleis aprovades pel Congrés, convocar o dissoldre les corts generals, proposar al candidat amb més possibilitats la formació d’un govern i de tant en tant pronunciar algun discurs que li supervisen des de La Moncloa o directament li redacten.
És a dir, un rol merament funcional, de tràmit, que deixa tot el protagonisme als diputats elegits pel poble, tret des jardins on a vegades s’endinsa o el fan endinsar-se. Recordem, per exemple, el famós “«Nunca fue el español lengua de imposición»” del seu pare o l’abrandat discurs seu del 3-O. Tot el que surti d’aquest carril grinyola, per això els parlaments reals solen ser tan mesurats com buits, encara que mai s’escapin de les reiterades i pesades crides a la unitat de la pàtria. Fins i tot emmarcat en aquests paràmetres tan previsibles, el rei Felip VI no pot evitar caure en la contradicció de demanar unitat quan en les últimes eleccions s’ha apostat justament per la diversitat. El dia de la proclamació de Pedro Sánchez com a president, Felip VI va fer un discurs amb la cara, sense paraules, però amb un rictus de pomes agres amb el qual semblava que prenia partit; segurament per això ahir es va esforçar una mica més a contenir les emocions. No és l’únic que arrossega contradiccions, els partits catalans que ahir van renunciar a assistir a l’acte bé que participen de la monarquia parlamentària. Que almenys en aquesta legislatura en tregui més profit Catalunya.