Més lliures, però més segurs?

La proliferació de càmeres de vigilància als carrers és un pas més en la renúncia d’una part de la nostra llibertat. La llibertat de caminar sense vigilància; la llibertat de sentir-se anònims –l’algoritme ja reconeix cares i les vincula al nostre expedient, si més no a la Xina. Però, és clar, ara ens sentirem més segurs. En el supòsit d’algun altercat, ràpidament, i com més càmeres hi hagi, més possibilitats hi ha d’esbrinar què ha passat. Seguretat contra llibertat. El gran dilema. Sempre hem estat vigilats, però la tecnologia actual permet fer-ho a uns nivells que ni el més gran dels règims totalitaris del passat havia imaginat. No és un tema fàcil. Però la pregunta segueix allà mateix. Amb tot els avantatges, que segur que els té, som conscients de tot el que comporta?