D’ençà que van nomenar-lo negociador oficial amb Waterloo, el número tres del PSOE, Santos Cerdán, s’ha convertit en un senyor que sempre veiem a la tele fugint de les càmeres i dels micròfons. I quan parla només és per demanar, ben educadament, que fem el favor de deixar-lo en pau, que la seva feina no té res d’especial i les seves reunions, res d’extraordinari. En saber-se que avui, dissabte, per fi l’esperen a Suïssa la delegació de Junts amb el verificador que fins ara no ha relatat o el relator que fins ara no ha verificat, Santos Cerdán va insistir que la cita no serà pas res de l’altre món, tan sols “una reunió de treball més”. Quina pressa que tenen des del PSOE per dissoldre les expectatives dels independentistes i passar de la faramalla d’un possible acord històric al realisme d’una reunió de treball més. Les entortolligades converses amb els socialistes per doblegar-los en algunes qüestions indigestes van aconseguir imposar aquesta figura tan incòmoda per als Estats, perquè significa que no són de fiar i cal un àrbitre neutral. Una victòria en tota regla dels negociadors catalans que d’aleshores ençà s’ha mantingut en una mena d’anonimat incomprensible, sense posar al designat nom, cara i bones portades per refregar-les als que fa quatre dies no en volien ni sentir a parlar. Fins avui, que esperem que d’una vegada el relator relati. Mentrestant les forces independentistes han deixat que els mitjans espanyols fessin córrer noms, veurem si finalment “verificats”, i també n’han fet bandera, del secretisme. A més, per justificar la discreció de les trobades el PSOE argumenta que ja va passar amb les negociacions amb ETA, quan es feien a França, amb mediació internacional. Doncs no veig que l’independentisme hagi de ser tractat amb el mateix format dedicat al terrorisme, i em sembla que tanta opacitat beneficia més la part espanyola que no pas la catalana. En lloc de reunir-se a l’estranger seria més productiu fer-ho a la capital del regne d’Espanya, on més dol, amb una foto oficial a l’entrada, una altra a la sortida i, posats a demanar, alguna d’estranquis feta a l’interior amb el mòbil. Blindats amb la policia perquè no els increpin com ahir a Míriam Nogueras a l’aeroport de Ginebra, i si algun exiliat no hi pot ser tampoc passa res. Que no es quedi l’exclusiva el CNI, que amb el Pegasus d’última generació sens dubte avui enregistrarà fins al darrer mot de tanta discreció!