Que iguals que som tots!

Després de dies de silenci mediàtic, el cas del futbolista Dani Alves ha tornat a treure el cap a fi i efecte de preparar el terreny cap al pacte i l’acord (econòmic i molt econòmic) que eviti el judici oral. O no. Acabi com acabi el nou episodi, aquest cas i el de la cantant Shakira deixen ben clar i il·lustren de manera evident com d’iguals som tots davant la llei. Va bé visualitzar-ho i recordar-ho aquests dies que els dropos més dropos de la dreta espanyola i de l’Estat profund es vanten que la seva lluita contra la incipient llei d’amnistia és una lluita per la democràcia i per la igualtat de tots els ciutadans davant la llei. Quanta posterma! Mare de Déu! Iguals de què? Tots som iguals davant la llei en funció de la xifra que sumen els nostres comptes bancaris i el valor del nostre patrimoni. Quant cobren els advocats que t’organitzaran una declaració d’un parell de monosíl·labs com la que va poder fer Shakira? Quants ciutadans poden pagar la factura que li presentaran? Quants podran rascar-se la melsa (a més de la factura dels advocats) pels imports que li hagin pactat amb Hisenda? Tots aquests ciutadans són iguals davant la llei. La resta som una colla de pobrets que només ens falta haver d’escoltar aquests poca-soltes de la política que lluiten per la igualtat de tots davant la llei! Com en tantes altres coses de la vida, davant la llei tots som iguals segons la butxaca. Fixeu-vos en Shakira i Alves.