Etiquetatge en català, humiliació

De tant en tant, empreses del país surten als mitjans per haver rebut distincions pels seus productes, com ara Noel, Espuña, Tarradellas, etc., les quals, amb d’altres del ram com Frit Ravich, Natwins, Espina, Galetes de Camprodon (Adam Foods), Bicentury, Santiveri, Nestlé (en català fins al 1939), Cobega, Amazon, etc., tenen en comú l’oblit del català com a llengua principal amb un etiquetatge quasi tot o del tot en castellà. Que en pàgines web i en part dels mitjans hi consti el català no serveix de gaire res, ja que no es respecta la llengua vernacla del país on realment importa, en l’etiquetatge! Paradoxal i vergonya pròpia veure que empreses de l’Estat –Ibáñez (embotits), Huertas, Massó, Costatun, Fridela (conserves) i altres– sí que etiqueten en català segons la legislació vigent, cosa que els honora. No creguin –els amunt esmentats i tants altres– que els consumidors catalans no ens n’adonem ni que, alhora, ens sentim humiliats per una realitat que ofèn i cal redreçar. Així s’entén també des dels nous catalans de Noemcanviïslallengua (R. Palomino, M. Tree, etc.) en afirmar solidàriament que “tots som corresponsables del futur del català”. Són reflexions, aquestes, que van acompanyades de setze signatures més.